L'atenció de la diabetis fa referència al procés d'utilitzar una sèrie de mesures científiques i sistemàtiques de gestió de la salut per ajudar els pacients diabètics a estabilitzar els nivells de sucre en sang, prevenir complicacions i millorar la seva qualitat de vida. Engloba no només la medicació i el control dietètic, sinó també la intervenció de l'exercici, l'ajust psicològic, el seguiment de la salut i l'optimització integral de l'estil de vida. L'objectiu principal de la cura de la diabetis és aconseguir l'equilibri del sucre en sang-a llarg termini, reduir els esdeveniments hiperglucèmics i hipoglucèmics aguts i retardar la progressió de les complicacions cròniques (com ara malalties cardiovasculars, neuropaties i malalties renals).
Per definició, l'atenció a la diabetis es caracteritza per la individualització i la continuïtat. L'estat, l'edat, el pes, l'estil de vida i el risc de complicacions de cada pacient varien, per la qual cosa un professional de la salut ha d'adaptar un pla d'atenció en funció de les seves circumstàncies específiques. Per exemple, els pacients amb diabetis tipus 1 depenen de la teràpia d'insulina, mentre que aquells amb diabetis tipus 2 poden millorar amb medicaments hipoglucèmics orals, ajustos dietètics o cirurgia metabòlica. A més, l'atenció no és una intervenció a curt-termen, sinó un procés de gestió-a llarg termini al llarg de la vida del pacient, que requereix una col·laboració estreta amb el seu metge, nutricionista i altres, amb avaluació i ajust periòdics de les estratègies. La cura de la diabetis es pot classificar en les àrees següents:
1. Gestió mèdica: inclou el control de la glucosa en sang, l'ús adequat de la medicació (p. ex., tècnica d'injecció d'insulina) i la detecció de complicacions (p. ex., exàmens del fons d'ull, cura dels peus).
2. Intervenció dietètica: adhereix-te a un índex glucèmic (IG) baix, una dieta rica en fibra i moderada en proteïnes, controla la ingesta total d'hidrats de carboni i evita els aliments rics-sucres i greixos-.
3. Teràpia d'exercicis: l'exercici regular d'intensitat--baixa-de moderada a -baixa-(per exemple, caminar ràpid, nedar) pot ajudar a millorar la sensibilitat a la insulina, però s'ha d'evitar l'exercici amb l'estómac buit, ja que pot provocar hipoglucèmia.
4. Educació i suport psicològic: els pacients han de desenvolupar habilitats d'auto-gestió (p. ex., càlcul d'insulina i gestió d'emergències), alleujar l'ansietat o la depressió i mantenir una actitud positiva.
És important tenir en compte que la cura de la diabetis no és exclusivament responsabilitat individual del pacient; també requereix el suport de la família i la comunitat. Per exemple, els membres de la família poden ajudar a controlar la dieta i els centres de salut comunitaris poden oferir educació sanitària. Mitjançant aquest enfocament polifacètic, l'atenció a la diabetis pot reduir significativament les taxes de discapacitat i mortalitat, ajudant els pacients a gaudir d'una esperança de vida gairebé -normal. En resum, l'atenció a la diabetis és un sistema integral que integra múltiples disciplines com la medicina, la nutrició i la ciència del comportament. La seva essència és minimitzar l'amenaça de la diabetis per a la salut mitjançant mitjans científics i, finalment, aconseguir l'objectiu de "viure saludable amb la malaltia".